Persones, llocs i coses

L’obra explora la caiguda i la resistència d’una jove atrapada en l’addicció. L’Emma, actriu, ingressa en un centre de rehabilitació després de perdre el control sobre el consum i la seva identitat. L’espectacle construeix un relat fragmentat i subjectiu que submergeix l’espectador en l’estat mental de la protagonista, reproduint el caos intern del procés de desintoxicació. També qüestiona la necessitat de trobar respostes tancades —terapèutiques, religioses o morals— a processos personals, i posa en dubte si la sobrietat garanteix la felicitat. L’addicció hi apareix no només com una malaltia, sinó també com una estratègia de supervivència davant la pressió social, l’autoexigència i el buit emocional. Salut mental, identitat i responsabilitat individual travessen una proposta que interpel·la sobre qui som quan deixem d’amagar-nos darrere de les mentides que ens permeten continuar vivint.