MISHIMA

En el tercer aniversari del seu darrer àlbum, L’aigua clara (TRIS, 2022), David Carabén (veu i guitarra), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix), Alfons Serra (bateria) i Bernat Sánchez (teclats), guarden fidelitat a la distància curta, al contacte estret amb l’audiència, a la comunicació horitzontal d’un repertori que ja és història. Cançons com rastres de pintallavis, que parlen del declivi de l’home públic, aquell que trucava a casa, recollia les fotos i pagava la multa, però que mantenia la set tota la vida; cançons que ens van ensenyar l’ordre i l’aventura, que no existeix l’amor feliç, que l’ànsia cura i que ho som tot i res. Una manera molt personal d’entendre el rock, allà on es troba amb la chanson, Tin Pan Alley i l’indie, que -nou discs d’estudi i centenars de concerts després- ha jugat un paper crucial en la renovació de la música popular a casa nostra.